Criticarem Les Noves Modes De Pentinats, Manel (acordes)

Autor: Anónimo | 24584 visualizaciones

 Re                                    Mim
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
                                      Re
que et pintaran als ulls una mirada suau.
                                     Mim
Et faran fer un pas i, després, un altre,
                                    Re
seràs tota una experta a tirar endavant.
                                             Mim
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
                                    Re
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
                                         Mim
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
                                       Re
que té acollonits tots els nens del veïnat.

 Sim               La                Re
I seràs un sac de mals o seràs una roca.
         Sim              La             Sol             La
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
    Sol                  Re
I potser no seré el teu amic,
     Sol                      Re      La    Sim
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
       Re                 La             Mim
Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap
          La
una mala tarda.
   Sol               Re
I potser dormiré abraçadet
  Sol                     Re       La       Sim
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
    Re                 La                 Mim
Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi
                        La   Re
quan no m’enteri de les coses.

               Sol        La                 Re
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
          Sol        La                      Re
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs.
          Sim         Sol                     Re
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
            Mim                 La              Re
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

      Sol           La                Re
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
        Sol         Mim             La
Que em jugo amb la decadència de la carn
        Sol             La              Re
que un raconet del menjador farà d’escenari
        Sol        La                   Re
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

                  Sol       La                 Re
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
            Sol             La                 Re
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
                   Sim             Sol                    Re
però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
             Mim                La               Re
i em podran veure somriure una mica per sota del nas,
             Mim                La               Re
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.