La Tieta, Joan Manuel Serrat (acordes)

Autor: Anónimo | 22819 visualizaciones

Solm  355333        Dom  X35543
Rem  XX0231         La  X02220
Re#  X65343         La7  X02020
Re  XX0232          Re7  XX0212
La#  X13331


Intro: Solm    Rem    Re#    Re

                 Solm                  Rem
La despertarà el vent dun cop als finestrons.
                Re#                             La#
És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols...
                  Dom                      Solm
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà
                La             La7 Re
sense trobar ningù, com ahir, com demà.

La seva soledad és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...
Escoltarà el miol dun gat castrat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres dhivern.

                  Dom     Re7         Solm
Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
                      Re                     Solm
i un got daigua mig buit quan es lleva la tieta.

                  Dom                Solm
Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
                     Re                     Solm
i un got daigua mig buit quan es lleva la tieta.


Un mirall esquerdat li dirà: «Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carres shan perdut!
Com sarruga la pell, com sensorren ells ulls!...»

La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:
És lorgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar lautobús
per treballar al despatx dun advocat gandul,

amb qui en altre temps ella es feia lestreta.
Daixò fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que els fills dels seus germans.
La que diu: «Tot va bé». La que diu: «Tant se val».

I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
i a lesglésia tots dos faran com fa el mossèn
i lloaran Jesús que entra a Jerusalem...

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.

I un dia sha de morir, més o menys com tothom.
Se lendurà una grip cap al forat profund.
Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt,
els salms dels capellans, les misses de difunts

i les flors que seguiran el seu enterrement;
són coses que sovint les oblida la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrera uns amics, descoberts fa un instant

i una esquela que diu... «Ha mort la senyoreta...
...descansi en pau. AMÉN»... I oblidarem la tieta.

Fuente original: LaCuerda
Colaborador original: Fernando de Aróstegui
[[email protected]]